La família de la Remei no ho ha tingut mai fàcil; ella va néixer en una zona rural empobrida i recorda situacions complicades al seu poble d’origen. Quan era una nena els seus pares van decidir d’anar a provar sort a la ciutat i allà van començar a treballar a les fàbriques tèxtils. Ella també hi va entrar a treballar de ben joveneta i així la família va poder anar fent. Treballant allà va conèixer en Lluís, es van enamorar i es van casar. Durant el matrimoni no els sobrava res però tampoc no els en faltava, i fins i tot podien permetre’s algun caprici de tant en tant: van comprar un cotxe, cada cert temps la Remei podia comprar alguna joia i en Lluís, que era un presumit, alguna camisa bona.
Quan va néixer la seva filla van poder pujar-la sense que li faltés res i entre tots tres van aconseguir que pogués estudiar una mica més enllà de l’escola obligatòria. No li podien fer gaires regals però, per premiar-la per les bones notes, la Remei sempre li oferia que es quedés joies de les que ella no portava, però la seva filla té un estil diferent de la mare i no li fan el pes.
La filla de la Remei va créixer i li va donar un net que és la nineta dels seus ulls.
Des que era ben petit l’ha ciudat sempre quan la mare treballava i n’està molt orgullosa: és un noi molt intel·ligent i una persona que es fa estimar. Ara té l’edat de començar la universitat i té vocació pel cinema, però els estudis són privats i la seva mare no pot permetre’s de pagar-los-hi.
Quan la Remei se’n va assabentar va decidir que no podia ser que el seu net no pogués estudiar allò que volia i es va posar a rumiar com s’ho farien.
D’ençà que en Lluís es va morir que econòmicament les coses no estan tan bé com podrien estar, però a la Remei se li va encendre la bombeta i va pensar en les joies que ja no fa servir.Ja que la seva filla no les havia volgut com a regal, ara podien servir de regal per al net! Així doncs, la Remei va agafar totes aquelles joies que ja no li feien servei i que tenia tancades de feia anys i les va portar a Second Company per vendre-les.
Al dinar familiar següent va agafar filla i net i els va donar els diners perquè el noi pugui estudiar el que vol. D’aquí a uns anys, si veiem una pel·lícula dedicada a una tal Remei, sabrem que segurament sigui obra del seu net!
La Remei, quina gran dona!
