La María va arribar fa cinc anys de l’Equador buscant unes condicions de vida millors i per poder ajudar la seva família que s’havia quedat al país d’origen. A poc a poc va anar establint-se i al cap d’uns mesos va començar a tenir la capacitat d’enviar una mica de diners a la família cada mes. Va anar trampejant durant un temps, però les coses no eren sempre fàcils per a una persona migrada en un context d’inestabilitat econòmica mundial.
Hi havia mesos en què els imprevistos podien fer trontollar els plans de la María i algunes factures es convertien en martiris molt feixucs.
La María havia vingut tota sola i no tenia cap familiar aquí: havien quedat tots a l’Equador. Per tant, no disposava d’una xarxa de suport per afrontar els moments més delicats.
És més, a l’altra banda de l’oceà els que havia deixat enrere depenien del poc que ella els podia enviar per tirar endavant. Així doncs, quan un imprevist feia que pagar el lloguer o una factura inesperada fos gairebé impossible calia buscar un recurs que permetés superar l’obstacle.
Quan la necessitat ho demanava, la María va pagar lloguer i factures i va enviar diners a la família gràcies a Second Company. Quan arribava un mes difícil, agafava algun objecte del seu pis que no fos de primera necessitat i el portava a empenyorar. Amb el que en treia eixugava els deutes i podia respirar tranquil·la sense haver de patir per res. Aleshores, quan al mes següent o al cap d’un parell de mesos la situació s’estabilitzava, hi tornava i recuperava allò que havia empenyorat.
D’aquesta manera va poder passar anys aquí treballant i ajudant la seva família fins que, fa uns mesos, va decidir de tornar a l’Equador a estar amb els seus. Abans d’anar-se’n va portar a Second Company tot allò que no es podia endur. Després de comprar-li les coses, quan li vam desitjar un bon viatge, es va mostrar molt agraïda: va ser Second qui li va permetre, en els temps difícils, de redreçar la situació i continuar endavant.
